MIOPIA

És l'estat refractiu en el qual les imatges es formen davant de la retina.

La miopia es corregeix amb lents divergents(negatives), ja siguin ulleres o lents de contacte. Una persona amb miopia té dificultats per enfocar bé els objectes llunyans, la qual cosa pot portar també a mal de cap, incomoditat visual i irritació de l'ull.

 

HIPERMETROPIA

És l'estat refractiu en el qual les imatges es formen darrera de la retina,és un defecte molt freqüent, que es pot tractar mitjançant l'ús de lents correctores convergents (positives) en ulleres o lents de contacte.

Una persona amb hipermetropia té problemes de visió a distàncies curtes, podent veure amb més claredat a distàncies llargues.

Els nens hipermetrops no solen presentar disminució d'agudesa visual, ja que compensen el dèficit mitjançant l'acomodació (canvi de forma del cristal·lí). El continu esforç d'acomodació pot produir mal de cap, fatiga visual (Astenopia acomodativa) o retards en l'aprenentatge.
 

 

ASTIGMATISME

És l'estat ocular que prové de la diferencia de les curvatures de la còrnia,que impedeix enfocar clarament els objectes.

L'astigmatisme és d'origen natural, però també es pot produir després d'intervencions quirúrgiques, traumatismes o malalties. A més d'afectar la visió, pot produir mals de cap migranya o marejos, visions borroses que de vegades s'assemblen a llums o línies refulgents.
Aquesta deficiència por set tractada amb lents tòriques o esferotòriques en ulleres o lents de contacte.

 

PRESBÍCIA

També anomenada vista cansada, és un defecte o imperfecció de la vista que consisteix en la disminució de la capacitat de l'enfocament de l'ull. Com a conseqüència hi ha dificultat per veure nítidament els objectes propers.

Els símptomes apareixen al voltant dels 45 anys i progressen fins als 60 aproximadament. La lectura es va fent difícil, doncs cal allunyar els textos a una distància superior a 33 cm per poder-los visualitzar amb nitidesa. Els símptomes s'accentuen en condicions de baixa lluminositat i al final del dia.
Per a solucionar la presbícia hem de recórrer a compensacions òptiques: ulleres d'aprop, ulleres progressives o lents de contacte progressives.

 

 

ESTRABISME

És la desviació de l'alineament d'un ull en relació a l'altre.

Això impedeix fixar la mirada d'ambdós ulls al mateix punt de l'espai, la qual cosa ocasiona una visió binocular incorrecta que pot afectar adversament a la percepció de la profunditat.
Quan l'estrabisme és congènit o es desenvolupa durant la infància, pot causar ambliopia, patologia en la qual el cervell ignora la visió de l'ull desviat encara que aquest sigui capaç de veure amb normalitat, per això s'ha d'examinar tan aviat com sigui possible. El tractament pot ser ulleres, teràpia visual, prismes, cirurgia, depenent del tipus d'estrabisme.
 

AMBLIOPIA

També anomenat "ull vago" es defineix com una disminució de l'agudesa visual sense que existeixi cap lesió orgànica que la justifiqui.

Generalment l'afectació és unilateral i es produeix com a conseqüència de falta d'estimulació visual adequada durant el període de desenvolupament visual. És present en un 4% de la població. El tractament més comú consisteix a realitzar l'oclusió durant períodes controlats de l'ull que té bona visió, per estimular l'ull afectat.
És molt important realitzar una revisió visual en la infància i així poder diagnosticar i tractar l'ambliopia el més aviat possible.
 

 

GLAUCOMA

El glaucoma és una malaltia dels ulls que té com a condició final comú una neuropatia òptica que es caracteritza per la pèrdua progressiva de les fibres nervioses de la retina i canvis en l'aspecte del nervi òptic.

El nombre total de persones que presenten aquesta malaltia és elevat, ja que la seva prevalença oscil·la entre el 1.5% i el 2% en els majors de 40 anys. És una de les principals causes de ceguesa irreversible en el món.

És molt important realitzar una revisió visual en la infància i així poder diagnosticar i tractar l'ambliopia el més aviat possible.
Hi ha dos aspectes claus per sospitar el diagnòstic de glaucoma: L'elevació de la pressió intraocular per sobre de 21 mm de mercuri i la presència d'una papil·la excavada. Qualsevol d'aquestes dues circumstàncies fan probable el diagnòstic, especialment si existeixen antecedents familiars de la malaltia i l'edat és superior als quaranta anys.

El tractament és bàsicament amb fàrmacs que s'apliquen en forma de col·liri oftàlmic, sent els procediments quirúrgics per a complicacions agudes.

DMAE

La degeneració macular associada a l'edat, DMAE, és una malaltia de l'ull ocasionada per degeneració, danys o deteriorament de la màcula.

La màcula és una capa groguenca de teixit sensible a la llum que es troba a la part posterior de l'ull, al centre de la retina, aquesta àrea proporciona l'agudesa visual que permet a l'ull percebre detalls fins i petits. Quan la màcula no funciona correctament, les àrees del centre del camp visual comencen a perdre nitidesa.

La degeneració macular ocasiona diferents símptomes en cada persona. Potser al començament de la malaltia sigui imperceptible, sobretot quan la degeneració es produeix en un sol ull mentre que l'altre es manté sa per molt temps. Una ràpida pèrdua de la visió central és símptoma freqüent que la persona pateix de degeneració macular en ambdós ulls.
En la quotidianitat podem trobar indicis d'aquest malaltia, com: línies rectes que es veuen distorsionades, veure paraules borroses, problemes per detallar i àrees fosques o buides en el centre de la visió.

En cas de patir alguns dels símptomes descrits anteriorment hauria visitar un oftalmòleg. Així i tot hi ha el conegut test de la reixeta d'Amsler que pot resultar d'ajuda per diagnosticar aquesta malaltia. El un diagnòstic precoç és fonamental per minimitzar les conseqüències de la DMAE.